A Viva Veu

publicat fa 2 dies per: A Viva Veu

Un dia després de la ressaca i safareig generalitzat (via xarxes socials i blocs) que sempre suposa una cerimònia de lliurament de premis com la que representa els Emmy (el reconeixement a les diverses produccions de la televisió dels United States), a A Viva Veu ens disposem a analitzar/valorar/criticar breument tot allò que ha tingut a veure amb aquesta meravellosa martingala anual. L’edició 2010 dels premis Emmy ha vist vèncer la sèrie "Mad Men" i l’actor Bryan Cranston per tercera vegada...

publicat fa 2 dies per: A Viva Veu

“El meu major concerniment ha estat sempre el respecte pel meu ofici, que no és exactament un art, però sempre ha depès d’un artista per existir”.El 1961, després d’haver treballat com assistent a la casa de Christian Dior (i després que el gran dissenyador hagués mort, hagués ocupat la seva plaça) Yves Saint Laurent va decidir crear una casa de costura. Feia tot just un any que havia hagut d’unir-se al servei militar francès i, quan va tornar, va descobrir que la casa Dior l’havia substituït...

publicat fa 4 dies per: A Viva Veu

A partir de ahora esta bitácora se escribirá íntegramente en castellano, perdón, en español, para facilitar a todos los internautas su lectura y su comprensión. Así logramos, por fin, romper fronteras y llegar a un mayor número de personas. Es cierto que el chino es el idioma más hablado del planeta pero solamente dentro de las vastas fronteras de su país: es el idioma muerto, pues, más hablado del planeta. De acuerdo; el inglés lucha codo a codo con nuestra lengua, pero también es cierto qu...

publicat fa 10 dies per: A Viva Veu

Històries de redempció, de superació, d’enteniment, de comprensió, d’admiració, de recerques, anhels de felicitat, voluntat de canvi i èpoques millors en la falsa Europa de les oportunitats. Els cineastes Jean-Pierre i Luc Dardenne saben com enfrontar-se a les misèries morals d’una societat (la belga en particular, l’europea en general) mitjançant uns personatges a la deriva que conformen algunes de les millors obres que el cinema contemporani ens ha fet arribar. Els Dardenne són els putos am...

publicat fa 12 dies per: A Viva Veu

Vaig veure en Francesc Trabal. Jo dormia, cansat com estava de la nit anterior, i uns cops secs em van despertar de sobte. Creient, no sé perquè, que era el cobrador de la llum, vaig posar-me uns pantalons i vaig obrir la porta. Sempre recordaré aquella imatge. Sense somriure, portava una americana que segurament algun cop havia estat terriblement elegant. Els cabells, un pèl greixosos i mal clenxinats enrere, mostraven que feia temps que el pobre Trabal no dormia en un lloc fix. Amb unes bos...

publicat fa 20 dies per: A Viva Veu

Guillamino"Whip Gymnastix"Bankrobber, 2010No és fàcil parlar d'estils com el dubstep, així com tampoc no ho és establir diferències entre gèneres colindants que en precedeixen i en justifiquen l'existència. El que està clar, però, és que el dubstep neix com un gènere absolutament versàtil i que obre un nou horitzó als productors d'electrònica d'avantguarda. El dubstep és un més dintre la gran família de la música underground britànica. L'uneixen i el separen a desenes d'estils, milers de deta...

publicat fa 21 dies per: A Viva Veu

Llegir una traducció de poesia clàssica xinesa és quedar-se, sempre, en terra de ningú. Ja ho adverteix a la introducció Guojian Chen (també traductor) que, precisament per exhaustiva i acurada, deixa ben clar que en setanta pàgines, estimat lector, no seràs capaç d’entendre segles de poesia oriental: les distàncies lingüístiques i culturals entre Europa i la Xina són difícilment salvables. Així, doncs, els intents escadussers del traductor i del lector de construir un pont més o menys segur ...

publicat fa 24 dies per: A Viva Veu

You think I don’t appreciate art? You think I don’t understand fashion? You think I’m not hip? You think I’m pathetic? A nerd? A lard-ass fat-so? You think I’m shit? Well, you’re wrong, ‘cause I’m champagne, and you’re shit! Until the day you die, you, not me, will always be shit. La ja mítica seqüència que obria la magistral “Happiness” (1998) ens mostrava un delirant diàleg en un restaurant on dues ànimes en pena sense rumb, sense èxit (Joy i Andy, losers i mediocres segons la societat) int...

publicat fa aproximadament 1 mes per: A Viva Veu

Inspira"Escapistes"Amniòtic, 2010"Escapistes" és el disc on Inspira sembla haver-s'hi deixat l'energia i posat la confiança per consolidar-se com autors i reivindicar-se a sí mateixos. O com autor, que Inspira és el Jordi Lanuza, d'una banda acompanyat -entre d'altres però principalment- del Pau Vallvé (u_mä) a l'estudi, i de l'altra, del seu grup que converteix Inspira en una formació de cinc membres a dalt dels escenaris. A l'estudi, però, l'un, el Lanuza, i l'altre, el Vallvé, s'han passat...

publicat fa aproximadament 1 mes per: A Viva Veu

Si tens ganes de vomitar val més que tinguis a mà una bossa, encara que sigui la de paper on duies el bourbon. Això Dave Berman ho tenia clar en plena espiral autodestructiva politoxicòmana, abocat al pou i estirat sense poder moure's, preguntant on és la bossa. Dos anys abans d'escriure la cançó, el jueu de plata va caure en una depressió molt bèstia, accentuant-li la voluntat de consum, arribant al límit d'un intent de suicidi barrejant Xanax, coca, crack i alcohol. "Punks in the Beerlight"...